guaion -a [de guay i de collons] adj. Utilitzat sobretot al pl. Dit d’una persona alegre i afavorida per la vida, que té sort i que ho demostra amb un comportament desimbolt.
Ja ho tinc, ja ho tinc!: "guassaratxa" és una cucaratxa que és guaiona i balla a sobre d´una "pastilla" de verí, com si res. Supose que caldria adaptar la paraula, normalitzar-la, però en aquesta matèria estem segurs de comptar amb l´ajuda de tota una eminència com vosté. Un bes guaion sense toxines dudicides.
1 comentari:
Ja ho tinc, ja ho tinc!: "guassaratxa" és una cucaratxa que és guaiona i balla a sobre d´una "pastilla" de verí, com si res. Supose que caldria adaptar la paraula, normalitzar-la, però en aquesta matèria estem segurs de comptar amb l´ajuda de tota una eminència com vosté.
Un bes guaion sense toxines dudicides.
Publica un comentari a l'entrada