caquil [d’origen expressiu, de l’arrel llatina de cacare ‘cagar’] adj. Aplicat a una persona que pateix unes caguetes de nivell i que ha iniciat la seua descomposició perdent gran quantitat de la seua ànima generalment cagant-se a sobre, però a voltes també pot ocórrer que aquest procés es realitze a través de la boca.
23 de gen. 2008
caquil
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Quan feia filologia, i ens explicaren que "cacare" era onomatopeic perquè reproduïa el so dels excrements sobre les roques on els romans feien les seves necessitats, vam crear "ploffeare" i d'allà la "plofitis" com malaltia transitòria adquirida després de menjar quelcom no tolerat pel nostre cos.
Publica un comentari a l'entrada