esfintar

esfintar [d’esfínter i fintar] v. tr. Situació en què l’esfínter ens enganya, obrint-se o contraient-se quan havia de fer el contrari, amb la intenció de deixar-nos descol·locats. Dos opcions s’imposen: es tanca quan estem en el lloc idoni i en el moment del dia oportú o s’obri en el pitjor moment i lloc, sense temps suficient per arribar al vàter més proper. ║ fig. S’utilitza per qualificar una trampa en què caiem quan ens trobem amb la merda al coll.