griplau m. [de gripau, blau i plaure] Parella contrària en qualitats a aquella desitjada o idealitzada, és a dir, al príncep blau. Generalment una persona cansada d’esperar el seu príncep blau acaba al final del conte amb aquest tipus de personatge, un ésser barroer i poc agraciat, a qui ningú més que la parella li troba atributs positius. Per tant es parla d’un gripau, però com a la parella li plau esdevé griplau.
3 comentaris:
I el contrari d'un griplau? I el o la que es dedica a besar granotes desesperadament buscant un príncep blau, verd o taronja?
El contrari del griplau seria el príncep blau. I aquell qui es dedica a buscar el príncep blau desesperadament deu trobar-se amb griplaus i gripaus, però per a referir-se a aquest personatge no hi ha etimologia clara. Fins i tot, no està clar si això seria positiu -és perseverant i potser així el trobarà- o negatiu -continua i continua avant en aquesta espiral de mal a pitjor-. Si tens cap nom pensat, ofereix-lo.
Uis, quin repte, podria ser un/-a catagris perquè l'ansietat de catar no li deixaria quedar-se amb ningú. Tastagris però catar com que té el puntent alcohòlic.
Catatot, tastatot, tastaexigent, això m'agrada més que pendó que és el que diria la meva mare. Clar que tastadó potser seria una fusió amb el folklore.
Publica un comentari a l'entrada