equilibri mallestàtic

equilibri mallestàtic m. Equilibri o art de saber estar en el moment de portar “malles”. Aquest punt és difícil d’aconseguir i sols l’assoleix gent molt habituada a aquest complement de la vestimenta, com per exemple els ballarins i els ciclistes domingueros.

esfintar

esfintar [d’esfínter i fintar] v. tr. Situació en què l’esfínter ens enganya, obrint-se o contraient-se quan havia de fer el contrari, amb la intenció de deixar-nos descol·locats. Dos opcions s’imposen: es tanca quan estem en el lloc idoni i en el moment del dia oportú o s’obri en el pitjor moment i lloc, sense temps suficient per arribar al vàter més proper. ║ fig. S’utilitza per qualificar una trampa en què caiem quan ens trobem amb la merda al coll.

siesta en espiral

siesta en espiral f. Tipus de migdiada on la son és tan forta que se sap quan es comença, però mai se sap quan acaba, com un cercle viciós.

espiral del mal

espiral del mal f. Tècnica discursiva en què en un diàleg un dels dos interlocutors diu la seua sense fer ni cas del que diu l’altre, duent-li la contrària sempre fins que l’altre abandona el gust per la conversa.

equilebri

equilebri [d’equilibri i ebri] m. Equilibri o harmonia de moviments que manté un borratxo.

èxitus

èxitus m. Terme mèdic pel traspàs. ║ fig. Cal utilitzar-lo quan en el joc amorós creiem que hem aconseguit un èxit, mentre que en realitat és com si la persona desitjada hagués mort perquè mai més sabrem res d’ella.

eterno retonto

eterno retonto m. Concepte de l’etern retorn on la tonteria sempre torna.