armisticisme m. Doctrina segons la qual el sentiment religiós és capaç de provocar la interrupció d’un conflicte. En els segles X i XI aquesta doctrina va inspirar la pràctica de la treva de Déu.
29 d’abr. 2008
armisticisme
atracatiu -va
atracatiu -va adj. Dit d’una persona tan bella que sembla que t’estiga atracant perquè només de veure-la ja li ho donaries tot.
27 d’abr. 2008
fanfàstic
fanfàstic [de fantàstic i de fàstic] adj. Dit d’una cosa o persona que ens produeix al mateix temps incredulitat i fàstic, com per exemple veure a algú menjar un entrepà de merda.
defensa autopersonal
defensa autopersonal f. Tècnica, composta de colps, crits i camises de força, que permet al subjecte de defensar-se de qualsevol agressió física o atac violent que la seua pròpia persona li dirigisca.
10 d’abr. 2008
adormentar
adormentar v. tr. 1. Torturar o causar turment a algú mentre dorm. 2. Acció d’estar aturmentat pel dormir, per la son o per l’absència d’aquesta.
dromir
dromir [de dormir i droga] v. tr. Estar en un estat de repòs caracteritzat per la suspensió de la sensibilitat i d’altres funcions vitals degut a la ingesta d’alguna substància psicotròpica o farmacològica.
8 d’abr. 2008
hamletisme
hamletisme [del nom de Hamlet, l’heroi de l’obra de Shakespeare] m. Qualitat de Hamlet. Fet d’ésser algú que habitualment dubta de tot plegat.
3 d’abr. 2008
cagàstrofe
massa mèdia
massa mèdia adj. substantivat. Aplicat a una persona que per la seua constant presència, volguda o no, en els mitjans de comunicació de masses –mass media– genera entre el públic esgotament i rebuig cap a la seua persona i les seues idees –si en vol transmetre alguna–. Ex: Al Gore amb la seua croada contra la contaminació.

2 d’abr. 2008
txunami
txunami [de xute i del japonés tsunami] m. Injecció de gran quantitat d’alguna substància de gran potència destructiva, que pot provocar dins l’organisme de l’individu moviments sísmics o erupcions volcàniques, pròpia dels ionquis, de diabètics, etc.
freakor
freakor o frikor [de l’anglicisme freak i del sufix substantivador valencià -or] m. Qualitat d’allò freaky o friqui, és a dir, raresa duta a l’extrem.
1 d’abr. 2008
ley de magos y baleantes
ley de magos y baleantes Conjunt de regles en què es persegueix qualsevol desviació de la moral i dels costums tradicionals. Aplicada majorment contra els mags, els baleantes, els mims, els malabaristes i els barrufets.
baleante
baleante m. i f. Persona pertanyent a la cultura hippy, caracteritzada pel rebuig a la societat de consum, per la pràctica de l’amor lliure i la no-violència; instal·lada a les Illes Balears, es localitzen principalment a Eivissa.