equilibri mallestàtic

equilibri mallestàtic m. Equilibri o art de saber estar en el moment de portar “malles”. Aquest punt és difícil d’aconseguir i sols l’assoleix gent molt habituada a aquest complement de la vestimenta, com per exemple els ballarins i els ciclistes domingueros.

pijanista

pijanista m. i f. Músic que toca el piano vestit amb pijama, generalment per donar-li a la seua obra un caire més oníric.

pijamisme

pijamisme m. Corrent integrista que propugna el pijama com a roba obligatòria per a realitzar totes les activitats diàries.

pijamista, pijamí

pijamista o pijamí m. i f. Partidari del pijamisme. Els grups més extremistes –més coneguts com a pijamís– sostenen que les activitats diàries s’haurien de reduir a estar al llit, dormint o no.

trensexual

trensexual [de transexual i transiberià] 1. adj. Persona sexualment atraient. Que està com un tren, vaja! 2. m. Mitjà de transport que travessa totes les regions de l’estepa sexual russa.

masturbado, -a

masturbado –a Persona, presa de la confusió i del desordre físic, mental o moral, que està més que pertorbada o la més pertorbada de totes.

trenícola

trenícola adj. i m. i f. Personatge estrany, extraterrestre o no –que no cal anar-se’n tan lluny–, que usa com a mitjà de transport el tren i que en aquest medi és víctima d’una sèrie de transformacions o mutacions que l’allunyen de l’ésser que era abans: perd el calçat i augmenta la transpiració dels peus, desenvolupa una parla mentre dorm a base de ronquits i grunyits, s’aixeca compulsivament per tocar l’equipatge, s’enyora de tots aquells que tenen mòbil i els telefona compulsivament per contar-los que es troba al tren… Hi ha casos en què les mutacions sofertes tarden en desaparèixer o es perpetuen fins i tot després de l’abandonament del tren.

alguienígena

alguienínega adj. i m. i f. Algú alienígena.

febrícula

febrícula f. Febre ridícula. Terme mèdic utilitzat pels metges per no ofendre als pacients que la pateixen.

esfintar

esfintar [d’esfínter i fintar] v. tr. Situació en què l’esfínter ens enganya, obrint-se o contraient-se quan havia de fer el contrari, amb la intenció de deixar-nos descol·locats. Dos opcions s’imposen: es tanca quan estem en el lloc idoni i en el moment del dia oportú o s’obri en el pitjor moment i lloc, sense temps suficient per arribar al vàter més proper. ║ fig. S’utilitza per qualificar una trampa en què caiem quan ens trobem amb la merda al coll.

tortamundos

tortamundos m. i f. Persona que va d’un lloc a un altre, sense direcció fixa, donant-se colps, en sentit literal o metafòric, que la impulsen de nou cap a un altre lloc on seguir rodant com una baldufa.

mailinterpretar

mailinterpretar [de mail i interpretar] v. tr. Donar, atribuir, a un mail un determinat significat, ja siga aquell que pretenia originalment l’emissor o no. Per dur a terme una bona mailinterpretació cal basar-se en múltiples aspectes com poden ser l’hora d’enviament, les lletres menjades, els espais en blanc i tot allò que qualifiquem de “lectura entre línies”, a més de les pròpies habilitats del lector (lleganyes, nivell alcohòlic...), etc. En definitiva la intenció de l’emissor és poc important si hem treballat bé la resta dels aspectes. Alguns sociolingüistes creuen que aquest procés s’allunya de l’objectivitat i l’apropen sospitosament a com es treballava a l’Oracle de Delfos.

SEUJI

SEUJI Sigles de la Societat d’Enemics de la Universitat Jaume I, oposada a la benèvola SAUJI (societat d’amics). L’objectiu dels seus membres és obtenir el màxim benefici de la seua relació amb la UJI per tal de compensar les pèrdues provocades durant els anys passats allí. Per dur a terme aquesta tasca es recorre al robatori d’exàmens i pissarres, a l’extorsió de l’alumnat, al segrest del professorat, a saltar-se les cues de reprografia...

pegadogia

pegadogia f. Ciència que estudia la millor forma de pegar colps. Els dos corrents més estesos, que prenen el seu nom pel seu clar posicionament polític, són la pegadogia d’esquerres de Cassius Clay, i la pegadogia de dretes, representada per l’escola de Brooklyn encapçalada pel Dr. Tyson.

guapositat

guapositat f. Qualitat de la bellesa que s’apega com els xiclets.

siesta en espiral

siesta en espiral f. Tipus de migdiada on la son és tan forta que se sap quan es comença, però mai se sap quan acaba, com un cercle viciós.

siestejar

siestejar v. tr. Iniciar un període en què s’abandona l’estat de vigília per entrar en un de reposat que pot comportar o no l’aparició de somnis.

ditlullisme

ditlullisme m. Doctrina filosòfica, iniciada per Ramon Dit L’ull, que propugna ficar el dit en l’ull d’altri. Aquesta doctrina va evolucionar des d’una etapa inicial centrada en provocar el dolor físic de la víctima (anomenada ditlullisme arcaic) fins a una altra tècnica, més elaborada, duta a terme amb la paraula que pretén aconseguir el dolor psíquic i moral del receptor en una conversa estàndard (ditlullisme acadèmic).

xungor

xungor m. [de xungo i del sufix -or] Qualitat de xungo.

espiral del mal

espiral del mal f. Tècnica discursiva en què en un diàleg un dels dos interlocutors diu la seua sense fer ni cas del que diu l’altre, duent-li la contrària sempre fins que l’altre abandona el gust per la conversa.

equilebri

equilebri [d’equilibri i ebri] m. Equilibri o harmonia de moviments que manté un borratxo.

xurrolate

xurrolate m. Menja o àpat compost per xurros i xocolate, normalment calent on sucar els xurros.

virússia

virússia f. Hàbitat natural dels virus informàtics, coneguts i per conèixer, on naixen, creixen, es reprodueixen i moren. Virússia Dortmund m. Equip de futbol dels virus.

tonticidi

tonticidi [de tonto i -cidi] m. Assassinat d’un personatge tonto.

armisticisme

armisticisme m. Doctrina segons la qual el sentiment religiós és capaç de provocar la interrupció d’un conflicte. En els segles X i XI aquesta doctrina va inspirar la pràctica de la treva de Déu.

atracatiu -va

atracatiu -va adj. Dit d’una persona tan bella que sembla que t’estiga atracant perquè només de veure-la ja li ho donaries tot.

fanfàstic

fanfàstic [de fantàstic i de fàstic] adj. Dit d’una cosa o persona que ens produeix al mateix temps incredulitat i fàstic, com per exemple veure a algú menjar un entrepà de merda.

defensa autopersonal

defensa autopersonal f. Tècnica, composta de colps, crits i camises de força, que permet al subjecte de defensar-se de qualsevol agressió física o atac violent que la seua pròpia persona li dirigisca.

adormentar

adormentar v. tr. 1. Torturar o causar turment a algú mentre dorm. 2. Acció d’estar aturmentat pel dormir, per la son o per l’absència d’aquesta.

dromir

dromir [de dormir i droga] v. tr. Estar en un estat de repòs caracteritzat per la suspensió de la sensibilitat i d’altres funcions vitals degut a la ingesta d’alguna substància psicotròpica o farmacològica.

apocopalipsi

apocopalipsi [d’apòcope i Apocalipsi] m. Relat de la fi del món en què falta el final.

hamletisme

hamletisme [del nom de Hamlet, l’heroi de l’obra de Shakespeare] m. Qualitat de Hamlet. Fet d’ésser algú que habitualment dubta de tot plegat.

cagàstrofe

cagàstrofe. [de cagada i catàstrofe] f. Dit d’una pífia o cagada de grans dimensions que pot provocar un cataclisme en el nostre entorn i en tots aquells que ens envolten. Especialment perilloses són les cagàstrofes climàtiques on la nostra merda perjudica el medi ambient.

massa mèdia

massa mèdia adj. substantivat. Aplicat a una persona que per la seua constant presència, volguda o no, en els mitjans de comunicació de masses –mass media– genera entre el públic esgotament i rebuig cap a la seua persona i les seues idees –si en vol transmetre alguna–. Ex: Al Gore amb la seua croada contra la contaminació.

txunami

txunami [de xute i del japonés tsunami] m. Injecció de gran quantitat d’alguna substància de gran potència destructiva, que pot provocar dins l’organisme de l’individu moviments sísmics o erupcions volcàniques, pròpia dels ionquis, de diabètics, etc.

freakor

freakor o frikor [de l’anglicisme freak i del sufix substantivador valencià -or] m. Qualitat d’allò freaky o friqui, és a dir, raresa duta a l’extrem.

ley de magos y baleantes

ley de magos y baleantes Conjunt de regles en què es persegueix qualsevol desviació de la moral i dels costums tradicionals. Aplicada majorment contra els mags, els baleantes, els mims, els malabaristes i els barrufets.

baleante

baleante m. i f. Persona pertanyent a la cultura hippy, caracteritzada pel rebuig a la societat de consum, per la pràctica de l’amor lliure i la no-violència; instal·lada a les Illes Balears, es localitzen principalment a Eivissa.

frighorrífic

frighorrífic -a [de frigorífic i horrífic] adj. Que gela la sang de tan d’horror com fa.

JUJI

JUJI Sigles de les Joventuts de la Universitat Jaume I, a l’estil de les Joventuts Hitlerianes. Són les noves remeses d’alumnes que arriben cada any.

orgídia

orgídia f. Cerimònia sexual caracteritzada pel desenfrenament, furor i entusiasme dels seus múltiples participants; tot tipus de flors, especialment les lascives orquídies per ser aquestes habitualment les organitzadores de l’event.

xufitis

xufitis [de xufa i –itis] f. Terme mèdic. Inflamació de la xufa o penis provocada per haver entrat en contacte amb algun verí pròxim o simplement per pensar-hi en ell.

perdentisme

perdentisme m. Fet de perdre el temps dins l’àmbit escolar, no recorrent a l’absentisme físic, sinó al mental ja que el subjecte s’evadeix psíquicament deixant, com a mostra de la seua rebel·lia, el seu cos a l’aula.

èxitus

èxitus m. Terme mèdic pel traspàs. ║ fig. Cal utilitzar-lo quan en el joc amorós creiem que hem aconseguit un èxit, mentre que en realitat és com si la persona desitjada hagués mort perquè mai més sabrem res d’ella.

menutxe

menutxe [de pelutxe i menut] m. i f. Ninot de pelutx, usat generalment pels infants, que pel seu xicotet tamany no arriba a la consideració de pelutxe.

orso

orso m. Mamífer desgrenyat i grandot que recorda a un ós.

dosaltres

dosaltres [de dos i altres] pron. Pronom personal de segona persona del plural utilitzat quan el nombre d’aquest grup és dos. Tractament de cortesia cap a dues persones.

vilavitants

vilavitans pl. Habitants de la vila.

truño

truño m. Objecte o concepte que repugna, que causa fàstic.

truñajo

truñajo 1. [de truño i el sufix despectiu -ajo] Per tant seria un terme més despectiu que l’anterior. 2. Altres especialistes apunten com a origen la fusió de truño i trabajo.

quesadilla

quesadilla [de queso i pesadilla] f. Malson típic dels ratolins, caracteritzat per una sensació d’opressió i somnis angoixosos, paorosos. Estudis de psicoanàlisi fets en rosegadors mostren que les quesadilles més freqüents són aquelles en què mengen formatge caducat o en què quan estan a punt de menjar-se’l un gat enorme se’ls menja.

griplau

griplau m. [de gripau, blau i plaure] Parella contrària en qualitats a aquella desitjada o idealitzada, és a dir, al príncep blau. Generalment una persona cansada d’esperar el seu príncep blau acaba al final del conte amb aquest tipus de personatge, un ésser barroer i poc agraciat, a qui ningú més que la parella li troba atributs positius. Per tant es parla d’un gripau, però com a la parella li plau esdevé griplau.

lliteral

lliteral adj. 1. Relatiu o conforme al llit. 2. Posició en què el subjecte es situa de costat per dormir en un lateral del llit.

altobus

altobus m. Vehicle automòbil de transport col·lectiu que per la seua altura impedeix l’accés a aquells usuaris més baixets.

trastocar

trastocar v. tr. Tocar-li a algú la part del darrere.

setsual

setsual [de set i sexual] adj. Relatiu o pertanyent a la set de sexe o sexual.

bobisme

bobisme m. Doctrina filosòfica, iniciada per l’hongarés Karel Bobol, on es propugna un mode de vida bobo i allunyat de tota lògica.

destrofar

destrofar v. tr. Destrossar una estrofa.

chubalitro

chubalitro m. [de cubata i litro] Beguda espirituosa, consumida habitualment en antros cutres durant caps de setmana, que sol provocar ressaca gràcies a la seua baixa qualitat o peleoneidad. Sinònim: garrafó.

sanofòbia

sanofòbia [de sano- i -fòbia] m. Odi a allò sa. Es manifesta pel rebuig de tot allò que procura un mode de vida sa o saludable: dormir 8 hores al dia, alimentació equilibrada, esport regular, crispis al desdejuni... És una ideologia basada en l’exclusió de qualsevol d’aquests trets que poden fer la nostra vida un poc més sana. Els corrents més extremistes propugnen la segregació social entre els sans i els insalubres.

mig ambient

mig ambient m. Dit d’un local que té secció de gais i d’heteros.

alquilino -a

alquilino –a [de alquiler i inquilino] m. i f. Arrendatari d’una casa de llarga duració gràcies a les piles alcalines que fa servir.

Suggeriments, les vostres paraules

Ací podeu afegir els vostres comentaris amb les vostres aportacions, paraules, definicions, comentaris... No sigueu vergonyosos ja veieu que açò és un poc de conya. Les millors paraules passaran al Viccionari i els membres més destacats podran entrar a l'Acadèmia.

caquil

caquil [d’origen expressiu, de l’arrel llatina de cacare ‘cagar’] adj. Aplicat a una persona que pateix unes caguetes de nivell i que ha iniciat la seua descomposició perdent gran quantitat de la seua ànima generalment cagant-se a sobre, però a voltes també pot ocórrer que aquest procés es realitze a través de la boca.

fostil

fostil [de fòssil i hostil] m. Enemic des de l’antiguitat.

horrari

horrari [d’horror i horari] m. Relatiu o pertanyent a la distribució de les hores de la manera més horrorosa possible, de manera que es fastidie el màxim possible.

xorluzo

xorluzo m. [de xoriç i merluzo] Compost alimentari que agafa el millor de la carn i del peix: ossos i espines. El seu alt valor energètic ha afavorit la seua difusió en els menjadors escolars.

despecialista

despecialista m. i f. Persona que té per objectiu desanimar, desaprofitar, desaprovar, desapuntalar, desbaratar, desfer, desgraciar, desprestigiar, desqualificar, destrossar... la teua feina.

pringatxu

pringatxu [de pringao i Pikatxu] m. Persona poc apta per a la vida quotidiana que es deixa enganyar fàcilment.

moçambike

moçambike [de mountain bike i Moçambic] f. Carrera de mountain bikes per Moçambic.

tontinuar

tontinuar. v. tr. Continuar fent o dient tonteries.

jòfer

jòfer [de jòquer i xòfer] m. i f. Persona que accedeix a conduir amb algun mitjà automòbil a una altra cap algun punt geogràfic, més o menys distant, simplement per la seua bondat o estupidesa.

victòria bírrica

victòria bírrica f. Victòria aconseguida superant en el nombre de birres consumides al rival, que es torna pírrica al dia següent ja que el vencedor es troba igual o pitjor que si hagués sigut derrotat.

eterno retonto

eterno retonto m. Concepte de l’etern retorn on la tonteria sempre torna.

agrejat -da

agrejat -da adj. Quan una persona està a l’hora cabrejada i agressiva. També d’agre ja que se li agreja el caràcter.

bespertar

bespertar v. tr. [de despertar i bes] Treure-li la son a algú que dorm amb besos.

lliteratura

lliteratura f. Tota la literatura escrita en el llit o feta expressament per ser llegida al llit.

ambisinistre -a

ambisinistre -a adj. Igual de sinistre amb les dues mans. És a dir, que representa per ell mateix una desgràcia.

deprimet -a

deprimet -a adj. Fusió d’estat d’ànim i d’estat físic. Persona deprimida a causa del seu estat físic, massa prim.

objector cultural

objector cultural m. i f. Alumne que rebutja tota ingerència cultural en la seua formació negant-se a entrar en contacte amb qualsevol mena d’objecte cultural (llibres, quaderns, bolígrafs...) dins i fora de l’aula. Aquest corrent és seguidor dels postulats il·lustrats de Voltaire sobre la societat alienant i l’individu oprimit.

biodesagradable

biodesagradable adj. Que és susceptible de biodesagradar, és a dir, que desagrada a bona part de les espècies vives del planeta.

guaion -a

guaion -a [de guay i de collons] adj. Utilitzat sobretot al pl. Dit d’una persona alegre i afavorida per la vida, que té sort i que ho demostra amb un comportament desimbolt.

dudicidi

dudicidi m. 1. Acció d’acabar amb tots els dubtes de colp. 2. Quan els dubtes que arrossega una persona són tan forts que acaben per portar-la a la mort.

subillín

subillín m. Sillí de bicicleta que pot variar la seua altura depenent de l’usuari.

humorfologia

humorfologia [de humor, morfo i -logia] f. part de la gramàtica que estudia la formació dels mots humorístics, especialment de les paraules de fusió.