equilibri mallestàtic

equilibri mallestàtic m. Equilibri o art de saber estar en el moment de portar “malles”. Aquest punt és difícil d’aconseguir i sols l’assoleix gent molt habituada a aquest complement de la vestimenta, com per exemple els ballarins i els ciclistes domingueros.

pijanista

pijanista m. i f. Músic que toca el piano vestit amb pijama, generalment per donar-li a la seua obra un caire més oníric.

pijamisme

pijamisme m. Corrent integrista que propugna el pijama com a roba obligatòria per a realitzar totes les activitats diàries.

pijamista, pijamí

pijamista o pijamí m. i f. Partidari del pijamisme. Els grups més extremistes –més coneguts com a pijamís– sostenen que les activitats diàries s’haurien de reduir a estar al llit, dormint o no.

trensexual

trensexual [de transexual i transiberià] 1. adj. Persona sexualment atraient. Que està com un tren, vaja! 2. m. Mitjà de transport que travessa totes les regions de l’estepa sexual russa.

masturbado, -a

masturbado –a Persona, presa de la confusió i del desordre físic, mental o moral, que està més que pertorbada o la més pertorbada de totes.

trenícola

trenícola adj. i m. i f. Personatge estrany, extraterrestre o no –que no cal anar-se’n tan lluny–, que usa com a mitjà de transport el tren i que en aquest medi és víctima d’una sèrie de transformacions o mutacions que l’allunyen de l’ésser que era abans: perd el calçat i augmenta la transpiració dels peus, desenvolupa una parla mentre dorm a base de ronquits i grunyits, s’aixeca compulsivament per tocar l’equipatge, s’enyora de tots aquells que tenen mòbil i els telefona compulsivament per contar-los que es troba al tren… Hi ha casos en què les mutacions sofertes tarden en desaparèixer o es perpetuen fins i tot després de l’abandonament del tren.

alguienígena

alguienínega adj. i m. i f. Algú alienígena.

febrícula

febrícula f. Febre ridícula. Terme mèdic utilitzat pels metges per no ofendre als pacients que la pateixen.

esfintar

esfintar [d’esfínter i fintar] v. tr. Situació en què l’esfínter ens enganya, obrint-se o contraient-se quan havia de fer el contrari, amb la intenció de deixar-nos descol·locats. Dos opcions s’imposen: es tanca quan estem en el lloc idoni i en el moment del dia oportú o s’obri en el pitjor moment i lloc, sense temps suficient per arribar al vàter més proper. ║ fig. S’utilitza per qualificar una trampa en què caiem quan ens trobem amb la merda al coll.

tortamundos

tortamundos m. i f. Persona que va d’un lloc a un altre, sense direcció fixa, donant-se colps, en sentit literal o metafòric, que la impulsen de nou cap a un altre lloc on seguir rodant com una baldufa.

mailinterpretar

mailinterpretar [de mail i interpretar] v. tr. Donar, atribuir, a un mail un determinat significat, ja siga aquell que pretenia originalment l’emissor o no. Per dur a terme una bona mailinterpretació cal basar-se en múltiples aspectes com poden ser l’hora d’enviament, les lletres menjades, els espais en blanc i tot allò que qualifiquem de “lectura entre línies”, a més de les pròpies habilitats del lector (lleganyes, nivell alcohòlic...), etc. En definitiva la intenció de l’emissor és poc important si hem treballat bé la resta dels aspectes. Alguns sociolingüistes creuen que aquest procés s’allunya de l’objectivitat i l’apropen sospitosament a com es treballava a l’Oracle de Delfos.

SEUJI

SEUJI Sigles de la Societat d’Enemics de la Universitat Jaume I, oposada a la benèvola SAUJI (societat d’amics). L’objectiu dels seus membres és obtenir el màxim benefici de la seua relació amb la UJI per tal de compensar les pèrdues provocades durant els anys passats allí. Per dur a terme aquesta tasca es recorre al robatori d’exàmens i pissarres, a l’extorsió de l’alumnat, al segrest del professorat, a saltar-se les cues de reprografia...

pegadogia

pegadogia f. Ciència que estudia la millor forma de pegar colps. Els dos corrents més estesos, que prenen el seu nom pel seu clar posicionament polític, són la pegadogia d’esquerres de Cassius Clay, i la pegadogia de dretes, representada per l’escola de Brooklyn encapçalada pel Dr. Tyson.

guapositat

guapositat f. Qualitat de la bellesa que s’apega com els xiclets.

siesta en espiral

siesta en espiral f. Tipus de migdiada on la son és tan forta que se sap quan es comença, però mai se sap quan acaba, com un cercle viciós.

siestejar

siestejar v. tr. Iniciar un període en què s’abandona l’estat de vigília per entrar en un de reposat que pot comportar o no l’aparició de somnis.

ditlullisme

ditlullisme m. Doctrina filosòfica, iniciada per Ramon Dit L’ull, que propugna ficar el dit en l’ull d’altri. Aquesta doctrina va evolucionar des d’una etapa inicial centrada en provocar el dolor físic de la víctima (anomenada ditlullisme arcaic) fins a una altra tècnica, més elaborada, duta a terme amb la paraula que pretén aconseguir el dolor psíquic i moral del receptor en una conversa estàndard (ditlullisme acadèmic).

xungor

xungor m. [de xungo i del sufix -or] Qualitat de xungo.

espiral del mal

espiral del mal f. Tècnica discursiva en què en un diàleg un dels dos interlocutors diu la seua sense fer ni cas del que diu l’altre, duent-li la contrària sempre fins que l’altre abandona el gust per la conversa.

equilebri

equilebri [d’equilibri i ebri] m. Equilibri o harmonia de moviments que manté un borratxo.

xurrolate

xurrolate m. Menja o àpat compost per xurros i xocolate, normalment calent on sucar els xurros.

virússia

virússia f. Hàbitat natural dels virus informàtics, coneguts i per conèixer, on naixen, creixen, es reprodueixen i moren. Virússia Dortmund m. Equip de futbol dels virus.

tonticidi

tonticidi [de tonto i -cidi] m. Assassinat d’un personatge tonto.

armisticisme

armisticisme m. Doctrina segons la qual el sentiment religiós és capaç de provocar la interrupció d’un conflicte. En els segles X i XI aquesta doctrina va inspirar la pràctica de la treva de Déu.

atracatiu -va

atracatiu -va adj. Dit d’una persona tan bella que sembla que t’estiga atracant perquè només de veure-la ja li ho donaries tot.

fanfàstic

fanfàstic [de fantàstic i de fàstic] adj. Dit d’una cosa o persona que ens produeix al mateix temps incredulitat i fàstic, com per exemple veure a algú menjar un entrepà de merda.

defensa autopersonal

defensa autopersonal f. Tècnica, composta de colps, crits i camises de força, que permet al subjecte de defensar-se de qualsevol agressió física o atac violent que la seua pròpia persona li dirigisca.

adormentar

adormentar v. tr. 1. Torturar o causar turment a algú mentre dorm. 2. Acció d’estar aturmentat pel dormir, per la son o per l’absència d’aquesta.

dromir

dromir [de dormir i droga] v. tr. Estar en un estat de repòs caracteritzat per la suspensió de la sensibilitat i d’altres funcions vitals degut a la ingesta d’alguna substància psicotròpica o farmacològica.